cucarell | 30 Agost, 2006 01:14
Les crítiques cap al grup terrorista Hezbollah estan augmentant de cada dia més al Líban i als països àrabs. La sensació de victòria dels terroristes xiïtes en la recent guerra comença a semblar més una il·lusió, un somni o un desig, que una realitat. Tot això, que a nosaltres ens sembla fora de la lloc o paranormal (donat el biaix informatiu que patim) és real, no us assusteu, llegiu tranquil·lament i trobareu coses que no podríeu haver imaginat després de veure els medis d’aquí. És informació extreta del Wall Street Journal, un d’aquells diaris que només es citen quan van a favor d’un per que son una garantia, i que quan van en contra es deixen perdre a l’altre món. Vegem doncs:
Els líders del moviment majoritari al parlament i al govern libanès, han demanat l’obertura d’una investigació per a aclarir les circumstàncies que conduïren a la guerra, com indica Amir Taheri al Wall Street Journal, això suposa una forma d’acusar Hezbollah d’haver provocat el conflicte. El primer ministre ha deixat clar que Hezbollah no continuarà com un estat dins un estat.
Fouad Siniora ha afirmat en una entrevista al diari La Repubblica que es mostra obert a un acord de pau amb Israel a través de la negociació. Referint-se a aquesta declaració comentava un bloquer citat al diari nord-americà que cap polític d’aquest país podia dir una cosa semblant fa dos mesos sense pregar per no ser víctima d’un cotxe bomba en el camí a la feina el proper matí.
Des de la comunitat xiïta també es critica el grup terrorista. En una entrevista al diari An-nahar, Sayyed Ali al-Amin, un vell representant del xiisme trencà anys de silenci per a acusar Hezbollah de causar la guerra i va fer i una crida al seu desarmament; així mateix rebutjà el paper de Hezbollah com a representant de la comunitat xiïta, ja que aquesta no ha donat dret a ningú per fer una guerra en el seu nom.
Mona Fayed, una acadèmica xiïta de Beirut, també pren posició en el tema definint de forma irònica un xiïta com aquell que rep instruccions d’Iran, atemoreix la resta de creients amb el silenci i mena la nació a una catàstrofe sense demanar opinió.
Zubair Abbound, al diari Elaph, comenta que Hezbollah és una de les pitjors coses que han passat als Àrabs en molt de temps, i acusa Nasrallah de posar en perill la continuitat del Líban al servei de les ambicions d’Iran.
Nasrallah rep crítiques des del mateix moviment Hezbollah, membres anònims d’aquest grup terrorista el defineixen amb un estil estalinista i posen com a exemple que la cúpula del “partit” no ha tengut una reunió en cinc anys. Nashrallah pren les decisions en consulta amb els seus contactes a Iran i Siria. Nasrallah es defensa amb el típic argument totalitari de que les consultes massives permeten l’enemic d’infiltrar-se en el moviment. Una vegada que el lider de Hezbollah rebé l’autorització d’iniciar el conflicte actuà sense el coneixement dels ministres del seu partit al govern libanès o dels 12 parlamentaris. Nasrallah intenta ara fer-se el bon al·lot i l’humanitari amb l’anomenada marea verda, una ajuda de 12000 dòlars a tots els xiïtes que poden provar que la seva vivenda ha estat afectada per la guerra. Aquesta monstruosa quantitat de diners s’està enviant via Síria des de Iran. Hossein Shariatmadari, editor del diari iranià Kayhan afirma que Hezbollah és Iran al Líban.
Mentre tant a les nostres contrades continuem amb la música de sempre, els tòpics i simplificacions que no parem de sentir i que a voltes fan creure que la veritat és la mentida repetida milers de vegades: s’intenta presentar un conflicte entre Israel i el Líban, no entre Israel i Hezbollah (titella d’Iran i Siria); es tracta de fer veure que existeix una unitat cultural, lingüística, religiosa i política en els països anomenats àrabs i que no és tal a no ser en els somnis de Bin Laden i de la resta d’il·luminats que odien Israel, els Estats Units i els països diversos i plurals; s’intenta associar el problema de l’integrisme religiós amb una suposada opressió o la pobresa causada per occident, fet que lliga amb la teoria marxista ja suficientment desmuntada avui en dia.
Això sí, s’exigeix que no es simplifiqui i es matisa amb majúscules a l’hora de parlar de Hezbollah o Hamas: són terroristes (o resistents) però... fan accions humanitàries, educatives i prosocials. El problema es que jo mai havia sentit que un assassí no és igual d’assassí pel fet que ajudi o faci molt bones accions, i menys si només les fa a membres d’una nació, religió, cultura o raça mentre mata uns altres o els nega el dret a existir. No facem riure, es una vergonya que arguments d’aquesta baixesa moral siguin usats de forma tan freqüent entre nosaltres. Hezbollah ha guanyat una guerra, sí, la guerra mediàtica amb l’ajuda de molts medis de comunicació occidentals.
andreuet | 31/08/2006, 23:27
cucarell | 01/09/2006, 00:35
Articles d'opinió basats en les opinions dels que en saben més o els que m'inspiren més confiança. Obert a la crítica i el debat.
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Marc
Marc Arza Nolla | 30/08/2006, 08:47