Crítica i debat

Racisme al cor d'Europa

cucarell | 28 Agost, 2006 02:12

Joe Van Holsbeeck, un adolescent belga, fou assassinat l’abril passat a causa d’un apunyalament de dos joves d’ètnia gitana que volien robar-li l'aparell de mp3 a l’estació de tren central de Brusel·les, la capital d’Europa. El succés es produí durant l’hora punta i davant desenes de testimonis. Aquest trist fet va fer esgarrifar els ciutadans belgues i varen sortir certes veus denunciant que la policia hauria girat la vista per tal de no ser acusada de racista. A Bèlgica l’índex d’assassinats per càpita es situa en un 9.1 per cada 100000, prop del doble que als Estats d’Units d’Amèrica.

En els darrers anys els socialistes belgues, entre altres coses, han prohibit els crucifixos dels edificis de govern (això em sona de cert post en el blog de’n Grosske) i han suprimit el Te Deum que commemorava el jurament de Leopold I el primer rei de Bèlgica. Paral·lelament i curiosa, segons un article d’opinió de Bret Stephens al Wall Street Journal, es fa menjar Halal a totes les escoles de la comuna de Molenbeek de Brussel·les i es prohibeix a la policia menjar i beure al carrer durant els dies de Ramadà. El partit socialista Belga és el primer a fer front a una declaració que criminalitzaria la negació del genocidi armeni. No cal parlar de les ja tan patètiques declaracions contra tot el que fa l’estat d’Israel a les quals nosaltres n’estam tan familiaritzats.

Un bloquer belga, dels pocs que varen reproduir les caricatures de Mahoma a tot el món, va qualificar els assassins del jove Joe Van Holsbeeck de depredadors i proposà la despenalització de la possessió d’armes per a autodefensa com els esprais lacrimògens. Més d’acord o més en contra d’aquesta proposta crec que podem dir que cau dins els límits racionals de la llibertat d’expressió. Doncs bé, automàticament l’autor del blog rebé un missatge del “Centre per la igualtat d’oportunitats i oposició al racisme” depenent de l’estat belga informant-lo que aquest article era una incitació a la violència i que el retires immediatament si no volia ser castigat.

Mentre això passa el racisme real i perillós guanya força a Bèlgica i l’Estat i els socialistes il·lusos fan veure que allò és un món ideal, a la l’estil de França, amb mesures polítiques arbitraries i causant un sentiment de ràbia a les comunitats perjudicades o no protegides (per exemple la diferent protecció de religions). Aquest no es el camí. Augmentar la sensació de desprotecció i inseguretat dels ciutadans només pot dur a més violència i odi entre els diferents, i si no ja en parlarem.