Crítica i debat

Suècia després del model suec, 2ª part

cucarell | 08 Febrer, 2006 10:21

…Un altre factor que va impulsar la bonança econòmica de la societat sueca a mitjans del segle passat fou, segons l’autor, la gran demanda comercial de la resta d’Europa, un continent que havia de reconstruir-se després de la gran guerra.

La cultura nòrdica també ha demostrat gran capacitat de pragmatisme i no s’ha deixat endur per ideologies preconcebudes ni lluites de classes imaginàries. Així, com explica l’autor, els socialdemòcrates han estat grans defensors del capitalisme suec. Fins i tot arribant a superar partits de dretes europeus (segur que els francesos) en els seus plantejaments. Rojas ha afirmat que li va sobtar molt a la seva arribada a Suècia la gran amistat entre els sindicats i el capitalisme (referint-se al sector privat).

Amb el pas del temps el model inicial d’Estat del benestar va anar creant una estructura econòmica molt estable, fet que beneficiava només a les empreses ja establertes, dificultava els canvis i la possibliltat d’adaptació a aquests. Les industries que entraven en crisi no trobaven cap recanvi i la competència externa les enfonsava.

Per altra costat, s’inflava el sector serveis en un país on la major part dels serveis estaven monopolitzats per l’Estat. Es donà un progressiu creixement de l’ocupació al sector públic en detriment del sector privat. Això va fer estancar l’economia.

Els imposts van anar també elevant-se a nivells estratosfèrics fins al punt que desmotivaren els treballadors i molts pensaren que els surtia més a compte viure del subsidi d’atur. El 1990 Suècia entrava en una forta crisi.

Amb tot això el país va reaccionar, cosa que dubt que passi tan fàcilment a les cultures del sud (vegeu les recents manifestacions sindicals i estudiantils a França arrel d’una nova llei laboral per als joves). Va iniciar-se una onada de privatitzacions i la introducció de la competència als serveis públics.

Actualment el sistema suec continua problemes però tendeix a solventar-los amb l’afrontament racional i no ideològic de cada un d’ells. Es presenten reptes per devant com el de la immigració, que pot jugar un paper molt important en el manteniment del benestar. El que sembla clar es que el debat i anàlisi de la problemàtica d’aquesta societat és més complexa del que potser hem plantejat fins ara i que hauriem d’esborrar certs tòpics per tal de no presentar les coses com el que no sembla que siguin. No hauriem de mesclar problemàtiques i aplicar les mateixes solucions a societats diferents, amb cultures i punts de partida diferents.

Potser mirar el passat d’aquesta societat i veure com varen creixer, quins han estat els errors que han comès i com han estat capaços de rectificar i solucionar-los ens seria de molta més ajuda que intentar justificar una forma de pensar simplificant una realitat llunyana.