Crítica i debat

Suècia després del model suec, 1ªpart

cucarell | 07 Febrer, 2006 13:08

Tenc a les meves mans un exemplar d’un llibre molt interessant, "Suecia después del modelo sueco" (en trobareu un enllaç a l'apartat El món). Està escrit per Mauricio Rojas, un ciutadà suec, nat a Xile, qui arrel de la dictadura de Pinochet s’exilià a aquest país del nord d'Europa. En aquest indret s’hi integrà plenament i reinicià una nova vida que li va dur a doctorar-se en Historia Econòmica, ser profesor a la mateixa universitat en que es doctorà i arribar a diputat del Parlament suec com a membre del Partit Liberal. Actualment, a més de diputat, és professor a la Universitat d’Estocolm.

El llibre, segons paraules de l’autor, el va escriure després d’una visita a Amèrica Llatina, on va poder comprovar la imatge poc real que allà tenien del model suec i la utilització que en realitzaven certs sectors de l’esquerra, presentant-lo com a ideal de l’estat just i protector.

En aquest llibre hi trobam un pròleg per als lectors llatinoamericans que pens que també pot ser bo per a gran part dels europeus del sud, ja que pot ser tenim idealitzat el model escandinau i ens basam en prejudicis. Deixa ben clara la importància del model capitalista i l’obertura al món en la base de l’avanç de la societat sueca i el compara a el que a dia d’avui està succeïnt a llocs del planeta com Xina, India o gran part d’Asia (jo afegiria també gran part d’Europa de l’Est i sobretot les repúbliques bàltiques).

Sempre m’havia interessat molt saber quins eren els detalls dels models nòrdics, quines diferències tenien amb els nostres i quines tenien amb models més liberals com el nordamericà, tan injustament odiat pels europeus. Efectivament, la lectura d’aquest autor m’ha confirmat les meves sospites: el model suec no és el que ens volen fer creure i, val a dir, que evoluciona cap al liberalisme sota l’amenaça d’un naufragi degut a l’ofeg d’un estat massa intervencionista.

La socialdemocràcia tradicional va mantenir la seva hegemonia durant 44 anys ininterromputs. Aquesta es una dada digna de tenir en compte; l’autor la remarca però també pensa que l’estat Suec es va montar sobre una societat molt avançada i amb un nivell industrial potentíssim que gairebé garantia l’efectivitat de les noves mesures. Pensar a aplicar això a una societat pobra és, segons les seves paraules, creure il•lusòriament en la màgia.

Continuarà…